Gerard Piqué: s’ha perdut un gran futbolista

Diners, fama, amics… greu perill per un jove immadur

La directiva del Barça comet un greu error tapant les incorreccions d'un futbolista que segueix el camí equivocat 

Escrivia fa pocs dies en aquest blog, com alguns futbolistes malmeten el seu futur esportiu, per que no saben entendre la situació de privilegi que viuen. Diners, popularitat, fama, joventut, amics, dones, joc, festes, etc., són un conjunt d’elements que al donar-se junts en el temps poden convertir-se en un còctel molt perillós. En aquell escrit al que he fet referència relacionava el baix moment de joc del defensa del Barça amb la seva malaltissa afició al joc, circumstància que s’ha tornat a posar de manifest tant en els partits que Piqué ha disputat amb la selecció espanyola, com en el partit del dissabte contra l’Eibar, en el que un davanter centre voluntariós i poca cosa més, el va deixar en ridícul en tres ocasions, que no van acabar en gol, per que Déu no va voler.

Gerard Piqué s’està perdent com a futbolista; les magnífiques qualitats que té, s’estan malmeten per la vida tan desordenada que porta i per que el seu cap no és capaç de donar-se compte que aquesta situació de privilegi que viu no li durarà tota la vida, doncs té data de caducitat a molt curt termini, sinó és que ja ha caducat. 

Dic això per que la setmana passada Gerard Piqué va tenir un greu incident amb la guàrdia urbana de Barcelona. Va ser a les dues de la matinada quan el futbolista acompanyat del seu germà que era el conductor del vehicle, va deixar el cotxe al carril bus, durant un quart d’hora. Els fets van tenir lloc al Port Olímpic de Barcelona davant de la discoteca  Catwalk. En veure que multaven al seu germà, Gerard Piqué va sortir del cotxe i es va encarar amb la guàrdia urbana, a la que va menystenir amb frases pròpies de persones massa cregudes d’elles mateixes i sense cap mena de categoria personal. Aquestes són algunes perles que van sortir per la boca d’aquest angelet: “Parlaré amb el vostre Cap i us caurà el pèl; Em teniu enveja per que sóc famós; Em multeu perquè aneu a comissió, perquè no teniu diners i us heu d'endur la comissió; Aquesta denúncia quedarà en no res perquè trucaré al teu capo i me la traurà; Sou uns xulos i us penseu que sou els amos del món perquè porteu un uniforme i poseu multes; Aquesta multa la pagarà el teu pare; Sou una vergonya, em fa fàstic la vostra feina i la Guàrdia Urbana és una puta vergonya”.

Com es pot veure, tot un repertori més propi d’una fatxenda mal educat que d’un futbolista que representa al Barça i que només per aquest fet, hauria de ser molt més respectuós amb els socis del Club. Paraules i frases del tot reprovables, i pròpies d’un nen mal educat i consentit. En Gerard Piqué ho ha tingut tot molt fàcil a la vida, i això, junt amb una educació que no ha rebut, l’han convertit amb una persona que quan abandoni el futbol la veurem convertida en un d’aquests esportistes que quan acaben la seva vida esportiva, malviuen de qualsevol manera. En poc temps. Aquests “amics” que ara els envolten, els deixen caure tranquil·lament en paral·lel a la davallada dels comptes corrents del futbolista.

I a sobre aquesta actitud del futbolista va ser recolzada pel Club, atès que el directiu Sr. Cardoner, va dir que el jugador s’havia disculpat pels fets, en una mena de disculpa feta a twitter que més que una disculpa venia a ser una reivindicació atès que el jugador deia que les seves paraules “s’havien magnificat”

A banda d’això jo em pregunto que espera l’entrenador del Barça Luís Enrique per apartar una temporada a aquest noi del primer equip. Crec que cal sancionar al futbolista per que a l’hora del incident (les dues de la matinada) en lloc de marxar cap a casa, se’n va anar al Casino de Barcelona (on sinó) que està al mateix carrer, fet que demostraria que aquell dia aquest noi se’n va anar a dormir a altes hores de la matinada. Quin exemple dona als seus companys? Com pot acceptar un Club com el Barça que es tornin a repetir els mateixos defectes que van acabar amb la vida esportiva de Ronaldhino? Quina mena de directiva té un club que permet aquests actes d’indisciplina dels seus jugadors? I l’entrenador no té res a dir quan un dels seus futbolistes es salta el codi de conducta dels jugadors del primer equip?

I finalment, per què els mitjans esportius catalans passen de puntetes sobre l’incident, i no reclamen una sanció immediata per aquests pobre noi, que necessita ajut psicològic immediat?